Què és la Biòpsia de Pròstata per Fusió?

Per a realitzar les biòpsies prostàtiques per fusió RMN-ecografia és necessari que una RMN de pròstata, realitzada prèviament, indiqui que hi ha una zona sospitosa a la pròstata. Les lesions prostàtiques a la RMN es classifiquen segons el grau de sospita, mitjançant una classificació denominada PIRADS. Si hi ha una lesió indeterminada o sospitosa en la RMN s’ha de valorar si cal realitzar una biòpsia de pròstata dirigida.

Els dispositius que realitzen biòpsies prostàtiques per fusió inclouen un programa per incorporar les imatges de la RMN prostàtica i poder superposar-les amb les imatges de l’ecografia transrectal en temps real. Això donarà lloc a la creació d’imatges tridimensionals de la pròstata, que facilitaran la localització de les lesions sospitoses per a poder agafar les mostres a través d’una agulla.

La presa de mostres es pot realitzar per via transrectal (a través del recte) o transperineal (a través del perineu o sòl pèlvic). La via transrectal es pot realitzar amb anestèsia local, però la via transperineal sol requerir d’anestèsia o sedació, tot i que en alguns casos es pot fer sota anestèsia local.

En ambdós casos s’obtenen, a part de las biòpsies dirigides a les zones sospitoses, biòpsies sistemàtiques de tota la pròstata. El teixit extret s’analitzarà posteriorment per part del Servei d’Anatomía Patológica.

Es recomana realitzar biòpsies per fusió RMN-ecografia en pacients que disposen d’una ressonància magnètica de la pròstata que identifica lesions indeterminades o sospitoses.

També és necessari realitzar-la en pacients, ja diagnosticats de càncer de pròstata, que segueixen un protocol de vigilància activa. Aquest protocol consisteix en la monitorització de tumors de molt baix risc en pacients que compleixen una sèrie de criteris. En aquests pacients es realitza un seguiment amb analítiques, RMN i biòpsies de manera periòdica.

La biòpsia es realitza a través d’una ecografia i es prenen mostres de la pròstata mitjançant una agulla de mostres (Tru-Cut). Es pot realitzar per via transrectal o bé per via transperineal.

Per tal de poder fer l’ecografia correctament i prendre les mostres minimitzant el risc d’infecció, s’ha de fer una preparació del recte i prendre antibiòtic de manera preventiva (profilaxis).

Existeixen diverses pautes de profilaxis antibiòtica, tenint en compte possibles al·lèrgies a medicaments del pacients. En tots els casos, la pauta d’antibiòtic s’ha de començar el dia abans de la biòpsia. Habitualment es completa la pauta amb una segona dosi la tarda del dia de la biòpsia, però en funció del tipus d’antibiòtic que s’hagi decidit utilitzar, també pot ser que s’hagi de prendre uns dies després de la prova.

El recte es neteja col·locant-se una ènema (lavativa) el dia abans de la biòpsia, a la nit.

Si la biòpsia es realitza amb anestèsia local (vía transrectal), no cal dejú i el pacient pot esmorzar abans de la biòpsia.

Si la biòpsia es realitza amb sedació (vía transperineal), el pacient s’ha de sotmetre a un procediment anestèsic i, per tant, ha de realitzar dejú de 6 hores abans de la prova.

La biòpsia es un procediment quirúrgic en el que s’han de prendre múltiples mostres de teixit prostàtic mitjançant una agulla de mostres i, per tant, té un risc inherent de sagnat.

És per això que els tractaments anticoagulants (Sintrom, Heparina, Anticoagulants de nova generació...) i els antiagregants (Aspirina, Clopidogrel, ...), que incrementen el risc de sagnat, habitualment s’han de suspendre uns dies abans del procediment.

Amb aquesta excepció, es pot prendre la resta de la medicació habitual el dia de la biòpsia. En tot cas, el metge o metgessa que indica la biòpsia explicarà què fer amb la seva medicació habitual. L’equip mèdic es posarà en contacte amb el pacient uns dies abans per recordar la preparació per a la prova i aclarir dubtes al respecte.

Abans d’iniciar la prova, es realitza la incorporació de les imatges de la RMN prostàtica al software de l’ecògraf, per tal de poder realitzar la fusió de la imatge de la ressonància amb la imatge de l’ecografia.

Si la biòpsia es realitza amb sedació, s’inicia la sedació després del tacte rectal.

Si la biòpsia es realitza amb anestèsica local, primer es fa el tacte rectal i la introducció de l’ecògraf transrectal, i després es fa la punció de l’anestèsia.

En els dos casos es realitza ecografia prostàtica mitjançant el transductor transrectal. S’obtenen imatges ecogràfiques per tal de poder-les fusionar amb les imatges de la RMN i poder realitzar el model tridimensional, que facilitarà la biòpsia de les zones sospitoses.

Una vegada realitzada la fusió de les imatges RMN-ecografia es recolliran les mostres de la pròstata, mitjançant l’agulla de mostres. Les puncions de l’agulla es realitzaran per via transrectal (a través del recte) o transperineal (a través del perineu o sòl pèlvic), segons el cas.

Les mostres s’enviaran al laboratori d’Anatomia Patològica per al seu posterior anàlisi.

La prova sol durar menys d’una hora i es realitza de manera ambulatòria. El pacient està a l’hospital al voltant d’una o dues hores.

En els casos de biòpsia amb sedació, es requerirà d’un breu període de reanimació després de l’anestèsia, normalment de menys d’una hora.

Després del procediment, es recomana fer uns dies de repòs, evitant realitzar exercicis i moviments intensos. Es recomana beure força aigua després de la prova.

Al cap de 24 hores de la prova es pot fer vida gairebé normal, evitant activitats esportives i sobretot evitant posar pressió sobre el perineu o sòl pèlvic. Es recomana no utilitzar bicicletes ni motocicletes durant les 2-3 setmanes següents a la realització de la biòpsia.

És habitual presentar sang en l’orina o en la femta en les primeres hores després de la biòpsia, que pot durar uns quants dies. També és normal presentar sang en el semen durant setmanes després del procediment. Les molèsties o dolor són habitualment lleus i es poden controlar amb paracetamol o ibuprofèn.

El pacient s'hauria d'alertar si presenta un sagnat important, amb coàguls, per la uretra o pel recte. Si el sagnat no millora, es recomana acudir a urgències.

De vegades, es pot presentar una retenció urinària que requereixi de la col·locació d’una sonda vesical durant uns dies.

Abans de la prova s’ha de prendre antibiòtic per evitar la infecció. Si, tot i l’antibiòtic, es presenta febre uns dies després de la prova, s’ha d’anar a urgències per valorar la necessitat de rebre més antibiòtic.