Tractament de la Preeclàmpsia

El tractament per a les dones embarassades que tenen preeclàmpsia és donar a llum.

Això no sempre és possible perquè pot ser massa aviat perquè el nadó pugui sobreviure amb garanties fora de l'úter. Si no és possible avançar el part perquè l'embaràs està en un estadi massa inicial, es poden prendre mesures per gestionar la preeclàmpsia fins que el nadó arribi a una major maduresa. Aquestes mesures inclouen fer que la pressió sanguínia disminueixi i mantenir un seguiment continu de la pacient i del nadó.

En cas de tenir preeclàmpsia, s'ha de seguir una dieta normal, sense restringir la quantitat de sal recomanada.

En alguns casos, com els de preeclàmpsia severa, pot ser necessària l'hospitalització i si hi ha el risc de convulsions pot ser necessària l'administració de medicació sedant per prevenir-les (sulfat de magnesi).

En cas de ser necessari avançar el part no ha de ser mitjançant cesària. No obstant això, un part per cesària és més probable en les formes més greus i primerenques. Si la situació no és tan greu, el metge pot utilitzar un medicament per provocar el part i es pot donar a llum de forma normal via vaginal.