Diagnòstic de la Dermatitis de Contacte
Història clínica. La base de la diagnosi és una entrevista acurada en la qual s'inclouen els antecedents de malalties cutànies, ocupació, objectes d'ús personal, característiques de l'ambient de treball, les causes d'exacerbació i millora, el temps d'evolució i la gravetat de les lesions.
Proves epicutànies o patch test. Davant la sospita d'un mecanisme al·lergen com a causant del quadre clínic es realitzen aquest tipus de proves que són el mètode diagnòstic de referència. Les proves epicutànies consisteixen en la reexposició del pacient als al·lèrgens sospitosos sota unes condicions controlades. S'indiquen en l'estudi d'algunes malalties cutànies (com dermatitis atòpica, psoriasi, etc.) per descartar dermatitis de contacte que agreugin el quadre, sobretot en els casos que no responen correctament als tractaments habituals o quan el curs de la malaltia no és l'esperat.
L'obtenció de resultats positius no implica necessàriament que l'al·lergen obtingut sigui el causant de les lesions que s'estan estudiant, ja que s'han de valorar en el context de la història mèdica i els antecedents del pacient.
Informació documentada per:
Publicat: 25 maig de 2020
Actualitzat: 25 maig de 2020
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.