L’estudi, publicat a la revista Journal of Clínical Oncology, l’ha coordinat la Dra. Eva Giné, hematòloga del Clínic, membre del grup de recerca en Neoplasies limfoides de l’IDIBAPS i investigadora del CIBERONC, amb la col·laboració del cap del grup, el Dr. Armando López Guillermo. En l’estudi hi ha participat també el Dr. Elias Campo, cap del grup Patologia molecular en neoplàsies limfoides de l’IDIBAPS i encarregat dels estudis biològics, junt amb el Dr. Ramón García-Sanz, cap del Laboratori de Biologia molecular del Hospital Universitario de Salamanca a més de professionals de 12 centres de tot l’Estat dins del grup GELTAMO (Grupo Español de Linfomas y Trasplante Autólogo de Médula Ósea).
El limfoma de cèl·lules del mantell (LCM) és un càncer dels glòbuls blancs de la sang, que representa entre el 2 i el 5% de tots els limfomes i que té una conducta clínica molt paradoxal. Mentre que la majoria de pacients té una malaltia agressiva, difícil de tractar, un petit subgrup segueixen un curs clínic indolent, inclús sense necessitat de tractament.
Una aproximació diferent per a les formes indolents
Els tractaments que existeixen avui en dia ofereixen resultats molt limitats. Habitualment s’utilitzen fàrmacs immunoquimioterapèutics intensius que, malgrat tot, no aconsegueixen ser curatius. En les formes de la malaltia que tenen un comportament clínic més favorable, probablement no es requereix un maneig terapèutic tant intensiu i es pot plantejar un abordatge diferenciat i personalitzat.
A nivell biològic, els treballs dels darrers anys han exposat que els casos més indolents poden presentar característiques biològiques diferents als LCM més convencionals i s’ha descrit una variant molecular de la malaltia que s’associa a un millor pronòstic. Avui dia, però, encara no es disposa de biomarcadors aplicables a la clínica que puguin identificar bé aquests casos. “És per tant molt necessari fer esforços per investigar aquestes formes de malaltia clínicament indolents, conèixer millor la seva biologia i personalitzar el seu tractament”, explica Eva Giné.
Primer assaig clínic en pacients amb limfoma de cèl·lules del mantell indolent
L’estudi publicat al Journal of Clínical Oncology és el primer assaig clínic en pacients amb formes clíniques indolents de LCM. Els pacients van ser tractats, per primera vegada, amb una combinació lliure de quimioteràpia en primera línia de tractament amb l’anticós monoclonal rituximab i un inhibidor de BTK oral anomenat ibrutinib (IR).
“De forma molt innovadora aquest estudi incorpora l’ús de la determinació de la malaltia mínima residual per mètodes moleculars per decidir i personalitzar la durada del tractament en cada pacient”, assenyala Eva Giné. També es va dur a terme un extens estudi biològic de seqüenciació genètica per tècniques de Next Generation Sequencing (NGS).
Els resultats de l’assaig demostren que la combinació d’ibrutinib i rituximab és molt activa en el tractament de les formes indolents de LCM: s’assoleix una alta taxa de respostes completes (més del 80% dels pacients) i de malaltia mínima residual indetectable. Aquest fet ha permès aturar el tractament als dos anys en la majoria dels pacients. “Aquests resultats han estat qualificats com provocadors per l’editor en cap de la revista J.W. Friedberg”, assenyalen els autors.
“A l’espera de tenir un seguiment més llarg, els pacients en general estan mantenint la resposta i per tant la combinació podria ser en un futur un tractament molt competitiu tant per eficàcia com toxicitat respecte als més convencionals basats en la immunoquimioteràpia com a mínim en aquest subgrup de pacients”, explica Armando López-Guillermo. Es necessitaran de més estudis per establir-ho, tot i que de moment les dades son molt prometedores.
Des d’un punt de vista biològic, les respostes a aquest tractament de moment son comparables en les diferents variants moleculars del LCM. No obstant, els pacients que presenten alteracions en el gen TP53 no son bons candidats a la discontinuació del tractament ja que tenen un risc augmentat de progressió.
Referència de l’estudi:
Eva Giné; Fátima de la Cruz; Ana Jiménez Ubieto; Javier López Jimenez; Alejandro Martín García-Sancho; M. José Terol; Eva González Barca; María Casanova; Adolfo de la Fuente; Ana Marín-Niebla; Ana Muntañola; Tomás José González-López; Marta Aymerich; Xavier Setoain; Montserrat Cortés-Romera; Amanda Rotger; Sonia Rodríguez; Alejandro Medina Herrera; Ramón García Sanz; Ferran Nadeu; Silvia Beà; Elías Campo; and Armando López-Guillermo, on behalf the GELTAMO Group
J Clin Oncol 2022 Jan 14; JCO2102321. doi: 10.1200/JCO.21.02321.
