Entre els dies 18 i 26 de gener, tres investigadores de l’IDIBAPS van rebre alumnes de batxillerat de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat i Badalona, de l’IES Consell de Cent i l’Escola Vedruna Gràcia per ensenyar-los com és el seu dia a dia en el laboratori i la recerca que duen a terme.
Fara Brasó-Maristany, investigadora postdoctoral del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids liderat per Aleix Prat, treballa en la identificació de nous biomarcadors que permetin predir la resposta al tractament de les pacients amb càncer de mama. “També ens interessa poder classificar els diferents tipus de tumors segons el seu perfil molecular, ja que el càncer és una malaltia heterogènia”. Al matí del 18 de gener, Brasó-Maristany va comptar amb l’ajuda de la Laia, l’Anna i l’Emma de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat. “Ens ha sorprès molt la tecnologia avançada que empren al laboratori. Tampoc esperàvem veure tantes dones al laboratori, però això ens inspira a escollir una carrera científica i ens ajuda a estar segures de l’opció que hem triat”.
La manca de referents femenins en ciència és un dels obstacles que afronten les joves estudiants a l’hora de decidir el seu futur. En paraules de l’Emma, “es troben a faltar aquests tipus de figures”. Impressió que comparteix l’Anna a través de l’experiència de la seva mare, enginyera, que quan va estudiar la carrera era l’única noia de la classe, juntament amb una companya. “Això no obstant, la ciència no és només per als homes, encara que en la història sols es mencionin figures masculines i els seus descobriments. Les dones també contribueixen a l’avenç de la ciència amb troballes importants”, remarca la Laia.
Per Fara Brasó-Maristany, rebre les noies al seu laboratori és una gran oportunitat per poder encoratjar-les a què esdevinguin científiques. “A més, trobo que també és una experiència molt enriquidora per a nosaltres, les investigadores”. Experiència que va repetir l’endemà, 19 de gener, amb l’Ainara, la Bruna i la Tanja de l’Escola Garbí Pere Vergés de Badalona. Totes tres tenen la medicina o la biomedicina com a primera o segona opció de carreres que els agradaria cursar. “Al final tot dependrà de les notes, però sí, ens agradaria molt ser admeses als estudis i venir a estudiar al Campus Clínic, on s’uneixen la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic Barcelona i el centre d’investigació IDIBAPS”. Medicina i recerca formen part l’una de l’altra, ja que trobar la cura d’una malaltia requereix resoldre preguntes al laboratori. “La visita ens ha permès valorar la recerca biomèdica per avançar en coneixement i salut. Sense cap mena de dubte repetiríem i recomanaríem l’experiència a altres companyes”.
El càncer és una de les principals malalties sobre les quals es fa recerca a l’IDIBAPS, però també hi ha nombrosos grups dedicats a les patologies hepàtiques. Sofía Pérez del Pulgar, investigadora acreditada CIBER del grup Malalties hepàtiques víriques, genètiques i immuno-mediades dirigit per Xavier Forns, estudia de prop dos virus causants de l’hepatitis: el B i el Delta. Concentrada en l’observació de mostres de pacients al microscopi la varen trobar la Mahruck, la Zainab, la Meriam i la Maria, estudiants de l’IES Consell de Cent, el 25 de gener. “Heu vist mai un fetge afectat d’hepatitis? Si us apropeu al microscopi observareu com afecten els virus de l’hepatitis B i Delta a les cèl·lules. Fixeu-vos en aquestes taques marrons. Ens indiquen infecció per virus B, mentre que les vermelles corresponen al Delta. Un fet interessant sobre aquest últim és que necessita les proteïnes del primer per fer nous virus. Si està sol en una cèl·lula, només la destruirà, però no podrà multiplicar-se”, explica Pérez del Pulgar captant tota l’atenció de les noies. A continuació, cadascuna d’elles s’asseu on abans era la investigadora i explora sota la llum del microscopi les diferents tincions dels teixits dels pacients.
“Què vas estudiar per arribar fins aquí?”. Química. Les cares de sorpresa no es poden amagar. “Penseu que en un laboratori hi ha perfils molt diversos. Biologia, medicina, química, física, matemàtiques. El treball conjunt de persones amb aquests coneixements ens permet anar molt més enllà en el plantejament i resolució de problemes que ens permet avançar en el coneixement”, destaca la investigadora. “I si us hi fixeu, també som moltes les dones que treballem al laboratori”. Una d’elles, la Thais Leonel, ensenya a les estudiants com funciona la tècnica de la PCR, que finalitzen la visita visualitzant fragments d’ADN que elles mateixes han separat mitjançant una electroforesi. “Quan hem arribat esperàvem veure més homes al laboratori, així com un ambient molt més seriós i distant. Acompanyar la Sofía i la Thais ens ha agradat molt. No acostumem a tenir l’oportunitat d’interaccionar directament amb les investigadores i ens ha motivat molt a continuar estudiant per entrar a medicina, biologia... i potser en uns anys estarem també en un laboratori”.
L’Ana Martínez, investigadora predoctoral del grup Biologia vascular hepàtica liderat per Jordi Gràcia-Sancho, va acollir l’últim grup d’alumnes. En acabar un examen de matemàtiques, la tarda del 26 de gener, la Nora, la Susi i l’Aroa, de l’Escola Vedruna Gràcia, varen conèixer de primera mà la rutina de la jove investigadora. Martínez treballa amb models animals i cel·lulars per estudiar els mecanismes que afavoreixen la degradació de les cèl·lules en malalties com la cirrosi hepàtica. “Treballar amb cèl·lules em sembla molt interessant. Els models animals, però, ja em semblen més complicats. No sé si seria capaç”, comenta la Nora. “De fet, em veig més com a metge, tractant cada dia amb pacients, que com a investigadora, ja que la medicina és el que visc cada dia a casa meva”. “A mi em preocupa especialment quina carrera he de triar i com això condicionarà el meu futur. M’agrada molt la recerca, però no estic segura de voler seguir una carrera centrada exclusivament al món acadèmic. També m’agradaria conèixer altres sortides com la indústria o la comunicació científica. Em cal fer un doctorat?”, pregunta la Susi.
Martínez explica fil per randa a les estudiants com ha arribat a ser investigadora predoctoral. Les oportunitats que hi ha. Les beques i ajuts. Com funcionen els grups d’investigació i les diferents etapes de la carrera investigadora. Les frustracions, però també les alegries que dona la recerca. “És un món apassionant, difícil i dur a vegades, però quan surten bé les coses, l’alegria no té preu. La carrera i el doctorat són anys apassionants”. “Hem vingut aquí molt motivades, perquè ens interessa molt el món de la ciència, però també sabem que no tot és perfecte i bonic. La veritat és que agraïm molt l’oportunitat de tenir aquesta visió honesta i realista, de la mà d’una persona que es dedica a la recerca”, afegeix l’Aroa. “Ens ha encantat l’activitat. Si torneu a fer alguna cosa semblant, si us plau, aviseu-nos”.
Aquesta activitat de la UCC+I de l’IDIBAPS rep el suport de la FECYT.
