Durant la presentació hi han participat el conseller de Salut, Manel Balcells, el Dr. Josep Maria Campisol, director general del Clínic, el Dr. Francisco Carmona, cap de Servei de Ginecologia, el Dr. Antonio Alcaraz, cap de Servei d’Urologia, el Dr. Francesc Figueras, cap de Servei de Medicina Maternofetal i Tamara Franco, pacient i mare del Jesús.
La Tamara Franco s’ha convertit en la primera dona a la qual se li va practicar un trasplantament d’úter i la primera dona a donar llum després d’un trasplantament d’úter a Espanya.
La història de la Tamara i el Jesús
El 5 d’octubre de 2020 es va realitzar al Clínic el primer trasplantament d’úter d’Espanya. La intervenció la van liderar el Dr. Francisco Carmona, cap de Servei de Ginecologia i el Dr. Antonio Alcaraz, cap de Servei d'Urologia i Trasplantament Renal. Aquest procés, que es va iniciar el 2016, es va emmarcar en el projecte d'investigació "Estudi de factibilitat de procediment de trasplantament uterí de donant viu amb obtenció d'empelt per cirurgia robòtica" amb l'objectiu de validar la viabilitat d'aquesta cirurgia. La Tamara Franco, de 34 anys, té síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení que afecta 1 de cada 5.000 dones al món. Aquestes dones ja neixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi, (per tant, no es poden quedar embarassades) tenen ovaris i desig sexual, però no tenen la regla.
La Tamara explica que des de ben petita volia ser mare i era “la seva gran il·lusió”. Amb 15 anys va saber que no podia ser mare i aquest moment “va ser un cop fort”. “Vaig saber que el Clínic s’estava preparant per fer un trasplantament d’Úter i vaig intentar contactar-hi”. La Tamara va enviar un correu al Dr. Carmona i el dia següent ja va tenir la primera resposta i va començar tot un periple de proves per ella i per la seva germana (que li va acabar donant el seu úter). Finalment, el 5 d’octubre de 2020 es va realitzar el trasplantament. La cirurgia va durar prop de 20 hores i va ser un èxit.
Dos mesos després de la cirurgia, la pacient va tenir la regla per primera vegada i la seva recuperació va ser normal i, com qualsevol persona amb un òrgan trasplantat, amb un tractament d'immunosupressors. No obstant, calia esperar 6 mesos, des de la primera regla, per poder fer la primera transferència d’embrions (que ja s’havien recollit prèviament). Paral·lelament, es van començar a subministrar les primeres vacunes contra la COVID-19 i es va decidir prioritzar la vacunació, ja que la pacient era ‘de risc’ perquè prenia immunosupressors. Després de la vacunació, la Tamara es va quedar embarassada, però va tenir un avortament a la setmana 8 de gestació (una situació que pot ser habitual en pacients que es fan un tractament de fecundació). Al cap d’uns mesos, i després que la pacient estigués recuperada es va contagiar de la COVID-19 (lleu) i va caldre esperar uns mesos abans de fer un nou intent amb nous embrions. Finalment, es va poder fer una nova fecundació i la Tamara es va quedar embarassada del Jesús.
L’embaràs de la Tamara es va seguir per un equip multidisciplinari de ginecologia i medicina maternofetal. La Tamara va tenir com a complicació una disfunció de l’endoteli -la monocapa que separa els teixits de la sang-. Segons explica el Dr. Figueras, Cap de Servei de Medicina Maternofetal, “una de les funcions principals de l'endoteli és regular el flux i la perfusió de sang a través de canvis en el diàmetre i en el to vascular. Aquesta disfunció durant l’embaràs pot donar lloc a un creixement fetal per sota de l’esperat i un increment de la pressió arterial” (el que es coneix com preeclàmpsia). Un cop es va diagnosticar aquesta afectació, i mantenint la màxima seguretat per la pacient i el fetus, es va decidir programar una cesària convencional a la setmana 30 de gestació. La cesària es va realitzar sense cap complicació i el nadó, en Jesús, va néixer amb un pes de 1.125 grams i amb la maduració pulmonar i la protecció neurològica que requereixen aquest nadons. Va ingressar a la UCI de Neonatologia i va continuar amb un desenvolupament sense cap complicació rellevant atribuïble a la prematuritat.
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha afirmat que el cas d’aquesta criatura “*és un petit miracle de la ciència*” i ha posat en valor la qualitat del Sistema de Salut de Catalunya: *“El Clínic és punta de llança dels hospitals de Catalunya i el cas d’avui ens obre nous camins en trasplantaments de nens i en tecnologies que avancen i milloren, i, si acaben en noves vides és extraordinari".
Balcells ha acabat la seva intervenció felicitant l’equip multidisciplinari del Clínic que ha fet possible aquest cas pioner: *“Els reptes promouen que avancem. Felicitats per obrir fronteres, per indicar-nos el futur, per marcar reptes, per posicionar-nos com a capdavanters no solament a l’Estat sinó també a Europa. Gràcies per sentir-nos tan orgullosos d’aquest sistema de salut públic de Catalunya, també al servei del conjunt de l’Estat
Pel Dr. Josep Maria Campisol, directot general de l’hospital Clínic Barcelona “avui és un dia de celebració que posa en valor la nostra Sanitat i el nostre hospital, que intenta ser pioner i innovador i fomenta la visió i capacitat dels professionals d’assolir nous reptes. El naixement del Jesús ha estat possible gràcies a un equip interdisciplinari format per més de 100 persones que han intervingut tant en trasplantament com en el seguiment de l’embaràs i el naixement. I també ha estat gràcies a la determinació i la confiança de la Tamara en el nostre hospital i en el nostre equip”.
El Dr. Francisco Carmona explica que "tot aquest procés l’he viscut amb molta responsabilitat, molta alegria, molta angoixa i molta il·lusió”. “Ha estat un trajecte de molts anys, amb molts professionals implicats i ha estat un orgull. “Ens ha posat, de nou, a la primera divisió de la sanitat mundial. Aquest tipus de cirurgies només les poden fer una desena d’hospitals al mon” conclou. El Dr. Francisco Carmona, cap de Servei de Ginecologia explica que, el dia de la cesària,–el 10 de març, ell va ser l’encarregat d’agafar al Jesús i portar-lo cap a la seva mare “va ser un moment que no oblidaré mai”, explica.
El Dr. Carmona assegura que aquest ha sigut el projecte més important de la seva vida professional. “A nivell personal, a nivell de l’equip i a nivell institucional ens ha permès situar-nos a la primera divisió mundial i ens permet treballar amb una dimensió de futur molt important”. “Si hem sigut capaços de realitzar aquest projecte amb èxit serem capaços de traslladar aquest coneixement en molts altres projectes per poder millorar la qualitat de vida de molts pacients en aspectes quirúrgics, de radiodiagnòstic...” Com quan l’home va arribar a la lluna, el Dr. Carmona sosté que aquesta fita “ha sigut un petit pas per l’home (en aquest cas per aquesta dona), però un gran pas per la humanitat”. “Aquest tipus de projectes son l’embrió de molts avanços mèdics dels propers anys i hem obert noves portes a la innovació i al coneixement” sentencia.
Per la seva banda, el Dr. Antonio Alcaraz, cap de Servei d’Urologia explica que “estem acostumats a curar tumors o millorar la qualitat de vida dels pacients, però això és un pas més perquè en aquest cas estem creant vida”.
Pel Dr. Francesc Figueras "la Tamara és una dona que tenia les coses molt clares. Ens ha demostrat que cal treballar per les coses que volem i que cal tenir uns objectius clars. És un orgull haver participat en aquest projecte. Estic molt content per tot l’equip i per l’hospital. És el resultat d’un esforç col·laboratiu extraordinari”.
Ara, la Tamara, el seu marit i el Jesús només pensen en tornar a casa seva i començar una nova vida.