La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) es caracteritza per una inflamació crònica dels pulmons que provoca una obstrucció progressiva dels bronquis dificultant el pas de l'aire. Afecta un 10% de la població general, és la quarta causa de mort al món i la major causa d’incapacitat.
Tot i que el tabac és el principal factor de risc per desenvolupar MPOC, prop d’un terç dels pacients afectats arreu del món són no fumadors. Altres contaminants ambientals són factors de risc importants per a l’aparició de la malaltia. “Això no vol dir que els professionals sanitaris no hagin d’encoratjar els seus pacients a deixar de fumar, però significa que els mecanismes de progressió de la malaltia en els casos moderats i en els més severs, difereix”, explica Àlvar Agustí.
D’altra banda, la MPOC no és sempre una malaltia auto-infligida ja que, tal i com s’ha demostrat en estudis en els que han participat investigadors del Clínic-IDIBAPS, un desenvolupament anormal dels pulmons o el fet de tenir funció pulmonar baixa identifiquen un subgrup de persones en el que hi ha un major risc d’aparició de diferents malalties cròniques, com la MPOC.
En la revisió que publica el NEJM es considera que la MPOC és una síndrome clínica caracteritzada per símptomes respiratoris crònics, una estructura pulmonar anormal, una funció pulmonar limitada o una combinació d’aquests factors, acompanyats freqüentment per diferents comorbiditats. “En pacients amb MPOC és molt freqüent l’aparició d’altres malalties que no estan relacionades amb la funció pulmonar. Així, la MPOC es pot entendre com el component pulmonar d’una síndrome sistèmica multimòrbida”, assenyala Àlvar Agustí.
Els autors de l’article proposen que la MPOC deriva de la combinació de diversos factors ambientals i genètics que modulen el desenvolupament, manteniment i funció dels pulmons, i possiblement altres òrgans, a través de mecanismes complexos entre els quals es troba la inflamació.
Això indica que la patogènesi de la MPOC és complexa i heterogènia i que hi ha diversos factors que coexisteixen i interactuen. Per aquest motiu és clau trobar i validar biomarcadors que serveixin per identificar els diferents tipus de progressió de la malaltia. “Això serviria per desenvolupar teràpies específiques i també tractaments preventius per administrar en les fases primerenques de la malaltia”, conclou el Dr. Agustí.
Referència de l’article:
Update on the Pathogenesis of Chronic Obstructive Pulmonary Disease.
Agustí A, Hogg JC.
N Engl J Med. 2019 Sep 26;381(13):1248-1256. doi: 10.1056/NEJMra1900475. Review.
