El bioquímic Iñaki Martín-Subero, cap del grup de l'IDIBAPS Epigenòmica biomèdica, ha rebut el X Premi Nacional d'Investigació de Càncer Doctors Diz Pintado. L'acte de lliurament s'ha realitzat el dijous 3 de juny a la Universitat de Salamanca.
Convocat per la Fundació d'Investigació del Càncer de la Universitat de Salamanca - Centre d'Investigació del Càncer, el reconeixement es lliura des de fa una dècada en memòria dels doctors Manuel i Alfonso Diz Pintado, amb la col·laboració de la 'Fundació Diz Pintado contra el Càncer'. La iniciativa premia cada any l'esforç i la trajectòria científica en l'àrea de la recerca oncològica del millor jove investigador espanyol, realitzada dins o fora d'Espanya, i que hagi suposat la generació, desenvolupament o aplicació dels nous coneixements biològics i clínics sobre el càncer.
Amb una trajectòria recolzada per 183 articles que han rebut més de 10.000 citacions i té un índex H de 56, Martín-Subero és membre de grans projectes internacionals com el PanCancer, el International Human Epigenome Consortium o el Human Cell Atlas. La seva especialitat és l'epigenètica i fa dos anys el Ciberonc ja li va atorgar el guardó al millor investigador jove de 2018.
En la trajectòria d'investigació de Martín-Subero, destaca la recerca d'un model alternatiu al model àmpliament acceptat per la comunitat científica de l'epigenètica del càncer. La raó d'aquesta ampliació és que aquest model és insuficient per explicar els resultats obtinguts al laboratori. Amb aquest nou enfocament, es qüestiona que la metilació, que és un tipus de modificació química, entesa com a motor de silenciament de gens en càncer sigui un fenomen universal. En concret, el grup dirigit per Martín-Subero persegueix estudiar l'epigenoma complet de les cèl·lules limfoides normals i neoplàsiques.
Gràcies a la seva participació en el Projecte Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica poder abordar el repte de descriure, mitjançant el seu nou model, el metiloma de la leucèmia limfàtica crònica, a través de l'anàlisi de l'epigenoma, amb mostres extremadament ben caracteritzades a nivell clínic, genètic i transcripcional. Amb la seva participació en el projecte, va poder concloure que la metilació té un paper molt important en la memòria cel·lular, és a dir, que diferents tipus de tumors mantenen una memòria epigenètica de les cèl·lules d'origen.
En els últims cinc anys la investigació dirigida per Martín-Subero s'ha centrat en estudiar l'impacte clínic de la memòria epigenètica utilitzant les seves dues vessants. D'una banda, ha utilitzat el concepte de memòria de la cèl·lula d'origen per classificar les leucèmies en nous grups epigenètics, la qual cosa ha estat validat amb biomarcadors que podran ser aplicats en la rutina clínica.
D'altra banda, la metilació també reflecteix la història proliferativa passada de les cèl·lules de càncer. A l'igual que en psicologia es comenta que el comportament passat és un bon predictor del comportament futur, l'equip de doctor Martin-Subero ha observat que la història proliferativa passada dels tumors és capaç de predir amb precisió, i a nivell personalitzat, el comportament futur dels pacients.
