Demà, després de la seva estrena als cinemes Mooby Bosque de Barcelona, el documental estarà disponible a la plataforma 3cat.
En el marc d’aquesta presentació, el Clínic-IDIBAPS ha anunciat un nou assaig clínic pioner al món amb un nou CAR-T per al limfoma, l’ARI-0003. Es tracta d’un CAR-T dual i va dirigit a dues dianes terapèutiques presents en les cèl·lules malignes: CD-19 i BCMA. “És la suma dels dos CAR-T que l’hospital ja té, l’ARI-0001, dirigit contra el receptor CD-19 dels limfòcits, i l’ARI-0002h, que té com a diana el receptor BCMA i que s’utilitza per al tractament del mieloma”, apunta Álvaro Urbano-Ispizua, coordinador del Programa CAR-T de l’hospital. En aquest assaig, que s’inicia el proper dimarts, participaran 35 pacients diagnosticats de limfoma.
En la roda de premsa de presentació han participat el Dr. Josep M. Campistol, director general del Clínic; Àngela Jover, mare de l’Ariana Benedé i impulsora del Projecte ARI; Ricard Mamblona, codirector del documental; i el Dr. Álvaro Urbano-Izpizúa, coordinador del programa CAR-T del Clínic-IDIBAPS i metge de l’Ariana Benedé. El documental compta amb la col·laboració de l’IDIBAPS, està produït per DOCME Films i ha estat possible gràcies al finançament de la Fundació Glòria Soler.
“La presència d'Ari a la pel·lícula és més que un record, és un símbol de lluita i empoderament per a totes les famílies que enfronten l'adversitat de la malaltia. Desafortunadament, una part d'ella representa aquells que ja no hi són, però també representa aquells que avui han pogut beneficiar-se del tractament amb CAR-T, donant vida al somni que Ari perseguia”, assenyala Ricard Mamblona.
L’Ari, el motor per impulsar el Projecte ARI
Ariana Benedé Jover (Barcelona, 28 d'octubre de 1997 - 2 de setembre de 2016) va ser una activista contra la leucèmia i la impulsora, junt amb la seva mare, Àngela Jover, del Projecte ARI. Mentre estudiava 2n d’ESO a Dublín, la seva vida, i la del seu entorn, van prendre un gir inesperat quan, de retorn a casa per unes vacances de Setmana Santa, va ser diagnosticada amb leucèmia limfoblàstica aguda a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.
A partir d’aquí l’Ari va haver de fer front a la malaltia en un recorregut que la va portar als 17 al Clínic on va rebre un transplantament de medul·la, després d’una recaiguda. Aquesta circumstància va empènyer a la seva família a investigar quins tractaments li podrien servir per fer front a la seva malaltia, com la teràpia CAR-T, que, en aquell moment, només estava disponible als Estats Units.
“L’Ari va ser un exemple de lluita i motivació per a moltes persones. La seva personalitat plena d'energia positiva, la seva força interior i la seva solidaritat van ser el motor per impulsar un projecte que, amb el temps, ha esdevingut esperança per a molts”, explica Àngela Jover.
Tot i que ella no va poder beneficiar-se directament del tractament CAR-T, va lluitar incansablement fins al final per assegurar-se que altres pacients poguessin tenir aquesta oportunitat que a dia d’avui ja és una realitat. La seva mare, Àngela Jover, va donar l’impuls decisiu al Projecte ARI, que va permetre l’inici de l’assaig clínic amb el CAR-T ARI-0001 per al tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda.
L’any 2016, a proposta de Josep Suñol Soler, el Patronat de la Fundació Glòria Soler va nomenar
Ariana Benedé Jover patrona a títol pòstum, per la seva solidaritat, valentia i generositat.
El CAR-T del Clínic, una idea feta realitat
Amb el Projecte ARI va començar tot. No només els recursos econòmics necessaris, sinó la motivació, la il·lusió, el treball en equip. Gràcies als fons recollits el Clínic va poder començar a fer tractaments de CAR-T. L'Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitarios (AEMPS) va aprovar el 10 de febrer de 2021 l'ús com a medicament de teràpia avançada de fabricació no industrial el CAR-T ARI-0001, desenvolupat pel Clínic, per a la seva utilització en pacients majors de 25 anys amb Leucèmia Aguda Limfoblàstica resistent als tractaments convencionals. Es tracta del primer CAR-T desenvolupat íntegrament a Europa que és aprovat per una agència reguladora.
“L'autorització excepcional d'ús per part de l'AEMPS suposa una fita al nostre país, ja que és el primer tractament amb cèl·lules modificades genèticament que ho aconsegueix. Ha estat possible gràcies a l’esforç conjunt de professionals i investigadors i hem comptat amb l’impuls de la societat, a través del Projecte ARI”, assenyala el Dr. Josep M. Campistol, director general de Clínic.
La immunoteràpia cel·lular és una de les principals línies de recerca del Clínic Barcelona-IDIBAPS amb l’objectiu de desenvolupar nous tractaments que estiguin disponibles per tractar pacients amb diferents tipus de tumors sòlids o malalties hematològiques. D’altra banda, la recerca també se centra en millorar la funcionalitat dels CAR-T un cop arriben al tumor.
En aquest sentit, a més de l’ARI-0001, per al tractament de leucèmies limfoblàstiques agudes i limfomes, l’ARI-0002h, per al mieloma múltiple i l’ARI-0003, per al limfoma, en els propers mesos, també començarà un assaig amb el CAR-T HER2 per al tractament del càncer de mama. També s’han acabat els estudis preclínics amb el CAR-T ARI-0007 per tractar persones diagnosticades de leucèmia aguda limfoblàstica T.
L’ARI-0001 està designat com a "Prime" (Priority Medicine in Europe) per l’Agència Europea del Medicament (EMA) per a pacients adults amb leucèmia aguda limfoblàstica. El govern dels Països Baixos ha donat recursos (35 milions d'Euros) per iniciar un assaig clínic per avaluar l’eficàcia d’aquest CAR-T respecte a un CAR-T comercial en pacients amb limfoma.
Un altre tipus de teràpia cel·lular són els TILs (de l’anglès Tumour-infiltrating Lymphocytes o Limfòcits infiltrants de tumor). El Clínic-IDIBAPS té actualment aprovat l’assaig TIL0001, sent un dels centres pioners en l’ús d’aquest tipus de teràpia en l’àmbit espanyol i europeu, per al tractament de càncer de mama.
Per al desenvolupament de l'ARI-0001, l'impuls incial de la Fundació Glòria Soler va permetre incorporar l'equipament necessari per a la fabricació dels CAR-T. En el desenvolupament de l’ARI-0002h ha estat fonamental l’ajuda de la Fundació “la Caixa” i de la Fundació Bosch i Aymerich.
