L’estudi l’ha coordinat la Dra. Mala Maini, de la Divisió d'Infeccions i Immunologia de l'University College de Londres (UCL) i hi han participat investigadors del grup d’Hepatitis Víriques del Clínic-IDIBAPS i el CIBEREHD, encapçalat per Xavier Forns, en col·laboració amb l’equip d’Hemodinàmica hepàtica de l’hospital.
Els leucòcits específics dels teixits juguen un paper clau en la configuració de la immunitat local i s’encarreguen de les respostes enfront una gran varietat d’amenaces. Se sap que cada teixit té una població de macròfags adaptats per realitzar tasques concretes segons l’òrgan en el que es troben. La caracterització de com s’adapten aquestes cèl·lules a diferents llocs permetria una manipulació personalitzada dels leucòcits per optimitzar la immunovigilància a la vegada que es preserva la integritat dels òrgans.
El fetge actua com a eix central de moltes vies metabòliques sistèmiques i juga un paper clau com a tallafoc entre la sang venosa portal de l’intestí i la circulació sistèmica. Conté la major població de macròfags del cos, coneguts com a cèl·lules de Kupffer (KCs), fàcilment reconeixibles per la seva ubicació i morfologia característiques. Estudis previs realitzats en models animals han permès conèixer la longevitat i la reposició de tipus de cèl·lules mieloides i limfoides en diferents òrgans, inclòs el fetge. Conèixer el temps de residència d’aquestes cèl·lules en el fetge humà i el seu potencial d’extinció o reposició és essencial per poder aprofitar-les en el camp de la immunoteràpia hepàtica.
En l’estudi publicat al JEM els autors han analitzat la composició cel·lular dels empelts hepàtics en els que no hi ha hagut compatibilitat pel que fa a l’antigen de leucòcits humà (HLA) entre donant i receptor. S’ha observat una ràpida repoblació per part cèl·lules del receptor, demostrant, a més, que aquestes cèl·lules passen per una reprogramació parcial i adquireixen característiques de residència.
No obstant això, també es demostra la persistència en l'òrgan trasplantat de cèl·lules de llinatge mieloide i limfoide procedents del donant, fins i tot 10 anys després del trasplantament. Aquest conjunt residual de cèl·lules del donant conté cèl·lules de Kupffer i cèl·lules T de memòria residents.
Una de les preguntes que es volien contestar a l'estudi és si les cèl·lules T residents hepàtiques abandonen el fetge i entren en la circulació perifèrica. Per a això es va realitzar cateterisme hepàtic en pacients amb cirrosi hepàtica. Es va accedir a les venes hepàtiques i es va analitzar la composició cel·lular tant en sang obtinguda amb baló inflat (i per tant enriquit amb cèl·lules procedents directament dels sinusoides hepàtics-circulació portal) com desinflat (vena hepàtica). “En cap cas va ser possible detectar la presència de cèl·lules CD8 amb característiques de residència, confirmant que aquestes cèl·lules no abandonen el parènquima hepàtic a través de la circulació sanguínia hepàtica”, explica Sergio Rodríguez-Tajes, co-autor de l’estudi.
Els grups participants en l'estudi col·laboren activament des de fa dos anys. Actualment, Sabela Lens, especialista de la Unitat d'Hepatitis Víriques del Clínic i investigadora del grup Hepatopaties víriques, tòxiques i metabòliques de l’IDIBAPS i del CIBEREHD, està realitzant una estada a l'University College of London per adquirir coneixements en el camp de la infecció pel virus de l'hepatitis B i el seu control immune.
Referència de l’estudi:
Longevity and replenishment of human liver-resident memory T cells and mononuclear phagocytes.
Pallett LJ, Burton AR, Amin OE, Rodriguez-Tajes S, Patel AA, Zakeri N, Jeffery-Smith A, Swadling L, Schmidt NM, Baiges A, Gander A, Yu D, Nasralla D, Froghi F, Iype S, Davidson BR, Thorburn D, Yona S, Forns X, Maini MK.
J Exp Med. 2020 Sep 7;217(9):e20200050. doi: 10.1084/jem.20200050.
