Un equip liderat per Thaís Armangué, cap de la Unitat de Neuroimmunologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, i investigadora del grup de recerca en Patogènesi de les malalties neuronals autoimmunes de l’IDIBAPS dirigit pel Dr. Josep Dalmau, ha realitzat un estudi on descriu nous biomarcadors que ajuden a predir i monitoritzar l’aparició de l’encefalitis autoimmunitària després de la infecció.
L’estudi, publicat a la revista Brain i que ha seguit a gairebé 200 pacients amb encefalitis per herpes simple, identifica tres factors predictors només presents en aquells pacients que desenvolupen la complicació autoimmunitària.
En primer lloc, l’equip del Clínic-IDIBAPS identifica que la majoria de les persones que desenvolupen aquesta complicació autoimmune presenten tres síndromes característiques diferents segons l’edat: moviments involuntaris, del tipus corea i crisis epilèptiques en nens menors de 4 anys; alteracions psiquiàtriques aïllades, en nens majors de 4 anys i adults; o una combinació d’aquestes síndromes, en pacients adolescents i adults joves. Els investigadors recomanen estar alerta en pacients que han presentat una encefalitis herpètica, per si apareixen aquestes síndromes, poder diagnosticar la complicació autoimmune de forma precoç.
En segon lloc, els investigadors desvelen per primer cop que hi ha un factor genètic que predisposa a presentar aquesta complicació, com ja s’ha trobat en altres malalties autoimmunes. Les anàlisis desvelen que persones amb certes variants d’una proteïna de membrana coneguda per la seva implicació en la resposta immunològica i la resposta antiviral (l’anomenat antigen humà leucocitari, HLA) tenen més risc per desenvolupar encefalitis autoimmune postherpètica, assegura Armangué.
Finalment, el treball destapa un nou biomarcador en sang com el factor predictor més potent de l’encefalitis autoimmunitària, potencialment útil tant pel diagnòstic com pel seguiment de les complicacions neurològiques. Es tracta d’un biomarcador que mostra l’activació de la via de l’interferó tipus 1 en sang, via que s’activa durant les infeccions virals. En aquest cas, passades tres setmanes de l’encefalitis, si aquest marcador persisteix lleument elevat seria predictiu de la complicació autoimmune, mentre que si es troba molt elevat és suggestiu d’una complicació directament produïda pel virus.
Thaís Armangué declara: “Aquests biomarcadors i factors predictius ens poden ajudar actualment a diferenciar i tractar específicament les complicacions produïdes pel virus com l’encefalitis autoimmune, i en un futur podrien ajudar a indicar-nos el millor moment per iniciar tractaments, segurament amb immunoteràpia, per prevenir-les”.
Referència de l’estudi:
Thaís Armangué, Gemma Olivé-Cirera et al. Neurologic complications in herpes simplex encephalitis: clinical, immunological and genetic studies. Brain, Volume 146, Issue 10, October 2023, Pages 4306–4319.