Fara Brasó-Maristany, Sofía Pérez del Pulgar i Ana Martínez protagonitzen la nova edició de la campanya “Talent femení, les científiques parlen”, iniciada el 2019 i represa el 2023. Brasó-Maristany, investigadora postdoctoral del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids liderat per Aleix Prat, centra la seva recerca en el càncer de mama, mentre que Pérez del Pulgar, investigadora acreditada CIBER del grup Malalties hepàtiques víriques, genètiques i immuno-mediades dirigit per Xavier Forns, i Martínez, investigadora predoctoral del grup Biologia vascular hepàtica liderat per Jordi Gràcia-Sancho, estudien malalties hepàtiques.
Des de ben petita, Brasó-Maristany va mostrar interès en la ciència, “això em va dur a estudiar biotecnologia i a dedicar-me professionalment a aquesta feina en la qual cada dia aprens coses noves, fet que em motiva molt”. La vocació de Pérez del Pulgar va ser una mica més tardana. “A batxillerat vaig començar a estudiar química. Aquesta assignatura em va obrir les portes al fascinant món de les reaccions químiques, les estructures moleculars i els àtoms, i per aquest camí vaig seguir a la universitat”. Martínez, per la seva banda, sempre ha volgut col·laborar a millorar un dels aspectes de la vida de les persones que considera més importants: la seva salut.
Les dones constitueixen el 62% del personal de l’IDIBAPS dedicat a la recerca. “Gran part dels estudiants de la carrera érem dones i al nostre laboratori també hi ha una clara majoria femenina. No obstant això, a mesura que avancem en la carrera científica, els càrrecs de responsabilitat són ocupats per homes”, declara Brasó-Maristany. Per la investigadora, la maternitat és una de les causes que explica aquesta tendència, ja que la dedicació a la família i cura dels fills pot afectar negativament el currículum de les científiques. Opinió que comparteix Pérez del Pulgar, “la carrera investigadora és una cursa de fons. Implica moltes hores de dedicació, viatges, congressos, estades a l'estranger i docència que dificulten la conciliació. Això porta a moltes dones a decidir que potser no és el camí que més els convé”. Destaquen també la cultura patriarcal i l’estereotip que la ciència és cosa d’homes com a barreres que afronten les dones per accedir a llocs de lideratge. “Hi ha una mena de cercle viciós. Encara hi ha prejudicis sobre que les dones potser no encaixem a la ciència. Alhora, també hi ha poques científiques en posicions de decisió, que siguin referents. Tot plegat contribueix a mantenir el biaix”, apunta Martínez.
Cap de les tres investigadores ha experimentat en primera persona una clara discriminació pel fet de ser dona. “He tingut molta sort”, declara Martínez. “Tot i que pot ser el problema és aquesta paraula, “sort”. No hauria d’haver d’emprar aquesta expressió, perquè no hauria d’haver-hi diferències entre homes i dones. Totes les investigadores haurien de viure el respecte que he viscut jo fins ara”. “Pot semblar anecdòtic, però hi ha ocasions en què pel fet de ser dona i jove, altres investigadors no et donen crèdit i prefereixen discutir un resultat amb el teu cap. És a dir, un home. Això ens passa més a nosaltres que a ells i ens invalida”, afegeix Brasó-Maristany. “A part de comentaris masclistes i prejudicis, a vegades he hagut de fer front a la infravaloració de la meva feina per ser dona, mentre que als meus companys masculins se’ls valorava positivament. No obstant això, he de remarcar que les tres vegades que he canviat de laboratori han coincidit amb els meus tres embarassos i la meva candidatura a la nova plaça mai s’ha vist afectada pel meu estat, que era palès i no vaig amagar”, assenyala Pérez del Pulgar.
Tot i que a poc a poc la situació de les dones en ciència va millorant, encara queda feina per fer. Brasó-Maristany i Martínez coincideixen a demanar més mesures i lleis. “Ajudes i beques que ajudin a les dones a no quedar-se enrere, així com plans que permetin una millor conciliació familiar. A més, cal conscienciar als homes perquè vegin aquestes mesures com a quelcom positiu i necessari per fer de la recerca un món més igualitari. No volem que ho percebin com una discriminació positiva envers les dones”. Sortir més al carrer, donar a conèixer a la societat els obstacles de les investigadores i conscienciar sobre les desigualtats són altres de les solucions que proposen.
Brasó-Maristany, Pérez del Pulgar i Martínez veuen el futur amb optimisme i esperança. Creuen que les noves generacions de científiques marcaran un abans i un després en termes d’igualtat, equitat i justícia. “La recerca és apassionant. Ens permet impactar de manera molt positiva en la vida de les persones, millorar la seva salut i qualitat de vida. Animem a les joves investigadores a no defallir, a continuar, a lluitar i a perseguir els seus somnis, perquè val molt la pena”, conclouen. Es necessiten més veus i més dones que amplifiquin el missatge perquè sigui escoltat.
Aquesta activitat de la UCC+I de l’IDIBAPS rep el suport de la FECYT.