Urgències: processos i patologies

Problema

La medicina d'urgències té com a principal funció actuar sobre qualsevol malaltia durant el moment agut. Aquesta atenció inicial és única i exclusiva dels professionals d'urgències, amb implicacions importants tant pel que fa a la supervivència com al pronòstic dels pacients, sobretot en les patologies temps-dependents, com la sèpsia, l'infart de miocardi, l'ictus o la insuficiència cardíaca, entre d'altres. La millora del coneixement dels processos d'atenció urgent permet un avanç continu que comporta un gran impacte assistencial i organitzatiu per al sistema sanitari, tant a curt com a llarg termini.

Aproximació

Les característiques transversals i continuades de la malaltia fan que Urgències comparteixi l’atenció seqüencialment amb altres especialitats. És a dir, després de l'atenció inicial urgent el pacient passa a dependre de cadascuna de les diverses especialitats hospitalàries, en funció de la malaltia que presenti. 

Potenciar la recerca, bàsicament clínica, dels processos urgents (sobretot dels més prevalents) permet millorar-ne el coneixement i generar noves vies d’investigació. Així, l’atenció al pacient millora i s’afavoreixen l'optimització i continuïtat del procés mèdic.

Impacte

Els últims anys el grup ha incrementat exponencialment l’activitat investigadora. Així, ha passat d’un factor d’impacte global de 37.46 el 2016 a 235.95 el 2017, una tendència que continua a l'alça l'últim any. 

Com a resultat del treball investigador s'han modificat alguns aspectes de la pràctica assistencial, com la insuficiència cardíaca, el dolor toràcic o l'atenció al pacient intoxicat. A més, el grup ha promogut la creació de xarxes de treball nacionals i internacionals, molt rellevants en un món en què el treball multidisciplinari i en equip és fonamental.