Arrítmies i activitat física

Problema

L’augment del sedentarisme i la manca d’activitat física són uns dels grans problemes de les societats occidentals. Si bé l’activitat física moderada és essencial per mantenir una salut cardiovascular òptima, cada cop més persones participen en exercicis d’intensitat molt elevada, com maratons i triatlons. Estudis recents, desenvolupats a l'Hospital Clínic-IDIBAPS, han demostrat que aquests tipus d’exercicis podrien incrementar el risc de patir determinades malalties cardíaques, especialment fibril·lació auricular o arrítmies ventriculars al ventricle dret.

Aproximació

Per identificar i entendre les causes dels trastorns causats per l’exercici, el grup recorre a un enfocament multidisciplinari. Utilitza models animals en què intenta reproduir els efectes de l’exercici físic d’intensitat molt elevada o d’arrítmies, i també fa estudis en pacients i voluntaris sans. Per poder-los analitzar, utilitza tècniques in vitro (com tincions de teixits o estudi de la funció i expressió de l’ARN o de proteïnes), ex vivo (estudi de la funció de cèl·lules o òrgans aïllats) i in vivo (estudis en l’animal viu).

Impacte

Els resultats obtinguts fins ara han permès confirmar que l’exercici incrementa el risc d’arrítmies de les aurícules i els ventricles, possiblement per l’aparició de cicatrius (fibrosi) al cor i per canvis en el sistema nerviós autònom. Tant la cicatriu cardíaca com altres trastorns de l’estructura i funció del cor només apareixen quan l’exercici és d’intensitat molt elevada i perllongat en el temps, mentre que l’exercici moderat sembla ser segur o fins i tot beneficiós.

La recerca del grup actualment s’encamina a identificar aquestes conseqüències de l’exercici físic d’intensitat molt elevada i, sobretot, saber per què passen i com es podrien evitar. Aquesta informació ha de permetre dissenyar estratègies diagnòstiques i terapèutiques més eficaces, enfocades a les causes inicials.