Cita de Jordi Alberch, Group leader (R4-UB)
L’estudi del cervell humà i la seva patologia és apassionant: és l’estructura més complexa de l’organisme, des de les interaccions moleculars o cel·lulars que hi tenen lloc fins a la interpretació de la conducta i les emocions
L’investigador de l’IDIBAPS Jordi A...

Recerca actual

Problema

La incidència de les malalties neurodegeneratives ha augmentat molt en els darrers anys, per l’increment de l’esperança de vida. Són patologies que no només comporten un patiment als malalts i als seus familiars, sinó també un impacte social i econòmic important. Actualment no hi ha cap tractament que aturi els processos neurodegeneratius.

Aproximació

El grup estudia els mecanismes fisiopatològics que participen en diferents malalties neurodegeneratives dels ganglis basals, que produeixen una disfunció i la mort de les neurones que controlen les activitats motores i/o cognitives. Aquests estudis, amb l’ús de tecnologies noves i innovadores, permeten dissenyar noves teràpies gèniques, cel·lulars o farmacològiques.

Duu a terme una aproximació multidisciplinària i traslacional per desenvolupar tractaments nous que aturin o retardin els processos neurodegeneratius en malalties com la corea de Huntington.

El grup bàsicament se serveix de dues estratègies per aconseguir-ho: les teràpies neuroprotectores i les teràpies neuroregeneratives. Les primeres es basen en l’estudi dels mecanismes reguladors de la plasticitat neuronal, que mantenen la connectivitat de les xarxes neuronals de diferents àrees cerebrals.

Les teràpies neuroregeneratives se centren en la diferenciació de cèl·lules mare embrionàries, adultes o IPS, en neurones amb el mateix perfil que les neurones afectades en la malaltia de Huntington. Així es poden realitzar trasplantaments que substitueixin les neurones mortes i recuperin la funcionalitat motora.

Impacte

El grup ha determinat diverses vies intracel·lulars implicades en la plasticitat neuronal i la connectivitat dels ganglis basals i de l’hipocamp, que en la malaltia de Huntington apareixen alterades per la huntingtina mutada (BDNF/TrkB/p75, Cdk5, STEP...).

Això ha permès al grup identificar noves dianes terapèutiques i desenvolupar nous tractaments que ha provat en estudis preclínics (models in vivo i in vitro). Alguns ja s’han utilitzat en assajos clínics internacionals.

Els estudis de teràpia cel·lular en la malaltia de Huntington també han avançat amb la diferenciació de neurones humanes amb les característiques estructurals i fisiològiques de les neurones del nucli caudat/putamen, que es poden trasplantar per recuperar la funcionalitat motora.