Genètica i tumors urològics

Problema

Els càncers de pròstata, bufeta i ronyó són els tres tumors urològics més freqüents a la societat. I, actualment, les tècniques per diagnosticar-los són invasives o poc sensibles i/o específiques.

A més, els factors pronòstics actuals no diferencien entre pacients que presentaran una recaiguda tumoral dels que es curaran amb cirurgia i no necessitaran tractaments adjuvants. Per tant, si el grup pogués identificar biomarcadors no invasius amb una alta precisió diagnòstica que, a més, poguessin predir el curs de la malaltia i la resposta al tractament, seria un gran avenç per a la pràctica clínica.

Aproximació

Els avenços tecnològics de les dues darreres dècades en biologia molecular, així com el desenvolupament d’eines bioinformàtiques, han permès al grup avançar en el coneixement dels canvis genètics que presenten els diversos tumors urològics. El grup utilitza aquestes aproximacions noves per identificar canvis en el material genètic dels tumors de bufeta, pròstata i ronyó i desenvolupar, així, els biomarcadors diagnòstics, pronòstics o de resposta al tractament que calen per millorar la pràctica clínica urològica actual.

Impacte

El grup ha identificat diversos biomarcadors a l'orina per fer el seguiment als pacients amb càncer de bufeta, cosa que permetria evitar-los (o espaiar-ne l’interval) una tècnica diagnòstica invasiva com la cistoscòpia. Sobre aquesta malaltia també ha identificat marcadors de disseminació tumoral que es poden detectar a la sang, amb una mostra no invasiva, i que són de gran utilitat per monitoritzar recaigudes tumorals primerenques.

En càncer de pròstata aquest grup ha identificat biomarcadors diagnòstics a l'orina que podrien evitar al pacient una biòpsia prostàtica. I finalment, en carcinoma renal, està treballant en la identificació de biomarcadors per pronosticar l’evolució de la malaltia després d’extirpar-ne el tumor.